Ripoll, a partir del segle XIII, amb el seu majestuós Monestir de Santa Maria i les seves grans muralles que protegien la vila comtal, vivia una època marcada pel treball fet a mà, on els petits obradors prenien un gran protagonisme.
Eren uns obradors tan petits que els carrers s’emplenaven d’hàbils i experimentats artesans que, generació rere generació, deixaven com a herència les seves grans destreses i coneixements, formant unes grans famílies d’experts en el seu gremi.
Eren tants els artesans, mestres i aprenents, que tota la vila s'organitzava en determinats sectors d'oficis, els barris de Ripoll. Tot i això, la necessitat d’augmentar la producció cada cop era més gran i les petites màquines començaven a eclipsar els experimentats artesans. Fins que a finals del segle XVIII, principis del XIX, la comtal vila de Ripoll es va veure involucrada en la gran onada de la industrialització, la qual cosa va provocar la formació de grans fàbriques i indústries, com per exemple, la Farga, que encara es pot veure en funcionament avui en dia i que dona renom a Ripoll per la seva importància en la metal·lúrgia mundial.

TRAGINA, UN JOC DOCUMENTAT QUE T’ENDINSARÀ EN EL MÓN DELS GREMIS, OBRADORS I INDÚSTRIES DE RIPOLL, ON BEN SEGUR EL TRAGINER I ELS MONJOS ET FARAN RECORDAR AQUESTA GRAN EXPERIÈNCIA.

PREPARA ELS RALS, QUE COMENCEM!

Tragina, ens ofereix de manera clara i didàctica un recorregut per la història econòmica i social de la vila de Ripoll. Una manera recomanable de gaudir i d'aprendre quin és el nostre passat i d'on venim. Ens remet anys enrere, abans que es donés la globalització i l'externalització industrial, és per això que trobem tanta quantitat d'oficis en un sol indret, ja que els recursos que s'utilitzaven provenien de la mateixa comarca fent així oficis i productes de quilòmetre zero, per tant, tot esdevenia més sostenible. Remarcarem també que la família tenia un pes important i era a través d'aquesta com se sobrevivia, ja que es tenia l'herència d'un ofici assegurat.
A la vegada, però, volem assenyalar d'entrada que som conscients que la gran majoria d'oficis que trobem a Tragina apareixen realitzats per homes. Podríem dir que hi ha una forta divisió sexual del treball segons el gènere de la persona. Per tant, hi ha certs treballs, oficis, que s'han entès i encara s'entenen, com a corresponents naturalment als 'homes' pel simple fet de ser-ho.
En el cas de les dones, doncs, per la seva 'naturalesa' se'ls encarregarien altres responsabilitats que tenen més a veure amb les cures, com per exemple, les tasques de la llar, la neteja, i tot el que vindria a ser la reproducció social de les persones que les envolten.
Val a dir, que aquesta manera d'ordenar la societat encara roman avui en dia, per molt que ens pugui semblar llunyana. Pel que fa als oficis, feines històricament desenvolupades per homes, potser seria un dels exemples que costa més dissoldre aquesta concepció, i és per això que reivindiquem que no hauria de ser així.
Dediquem aquest joc a totes les que van fer i fan possible, amb les seves feines invisibles o poc reconegudes, la vida dels altres perquè sense elles no hi hauria ofici que hagués estat possible.

Anna Orriols Serras
Antropòloga social i cultural